Enguany es commemoren els 150 anys del naixement d'Eduard Fontserè i Riba (Barcelona, 1870-1970). Meteoròleg, astrònom, sismòleg i doctor en ciències fisicomatemàtiques, Fontserè va ser el promotor i director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) des de la seva creació l'any 1921 per la Mancomunitat de Catalunya.

Com a director de l'SMC, el Dr. Fontserè va recuperar i agrupar el llegat de la recerca meteorològica i climatològica que hi havia a Catalunya i va fer un treball científic punter en diversos camps de la meteorologia, tant catalana com internacional. L'SMC va incorporar una secció especial dedicada a estudis nefològics (dels núvols), totalment finançada per Rafael Patxot a través de la Fundació Concepció Rabell.

Aquesta fundació era una entitat privada creada per Rafael Patxot i Jubert, personatge singular que va morir, com tants d'altres, a l'exili, i que va ser un gran mecenes de la cultura catalana en general, i en particular de l'astronomia i la meteorologia, disciplines per les que s'interessà i en què exercí, a més de mecenes, d'autèntic investigador.

Fontserè i Patxot van treballar conjuntament en la col·lecció nefològica de la Fundació Concepció Rabell, i la col·lecció va esdevenir una de les més importants a escala mundial. Els estudis de Patxot, que tenia molts projectes i disposava de recursos, van passar a ser referència mundial. Entre altres, publicà i finançà diferents llibres i treballs de meteorologia en llengua catalana i, en concret, l'Atles internacional dels núvols i els estats del cel de l'Organització Meteorològica Internacional (OMI), que es publicà en les tres llengües oficials de l'OMI, és a dir, anglès, alemany i francès, i també en català (la traducció la va fer el mateix Patxot amb la revisió de Fontserè), però no en castellà.

Aquest darrer fet no li van perdonar mai els estaments directius del Servicio Meteorológico Nacional (SMN), i probablement la tràgica desaparició de l'SMC hi està directament relacionada. La guerra civil va frustrar tots els projectes de Patxot, ja que s'hagué d'exiliar. Des de l'exili, i conscient del risc que corrien els fons de nefologia de la seva fundació, va intentar posar-los sota custòdia internacional i, mentrestant, transportar-los a lloc segur. Com havia presagiat, tres dies després de l'ocupació de Barcelona per les tropes del General Franco, el 26 de gener de 1939, el Servei Meteorològic de Catalunya va ser destruït físicament i escamots de l'exercit de Franco, seguint ordres provinents del SMN, se'n van endur tot el material, inclòs el material de la col·lecció nefològica propietat de la Fundació Rabell, dipositat aleshores a l'Observatori Fabra. Patxot va fer nombrosos i repetits esforços per recuperar el material, però no ho aconseguí. L'abril de l'any 1947 va demanar a Fontserè que escrivís els seus records dels fets viscuts l'any 1939 per prosseguir els seus intents de recuperació.

El llibre 1939, els núvols confiscats: relat d'Eduard Fontserè sobre els últims dies del Servei Meteorològic de Catalunya conté una edició facsímil amb la transcripció del manuscrit d'Eduard Fontserè, on, a més del relat detallat dels fets, es llisten la gran quantitat d'aparells, clixés, fotografies, registres, fitxes i llibretes confiscats. El llibre també recull textos per posar en context la situació i altres textos històrics (com  ara cartes que Patxot va enviar a diferents responsables administratius i científics del camp de la meteorologia de l'època, o la carta que Patxot, veient que no hi havia res a fer i per deixar constància dels fets, va adreçar el 1948 als membres de l'OMI i als meteoròlegs en general).

Patxot i Fontserè van morir pensant que la documentació de l'SMC i dels estudis de nefologia catalana havien quedat destruïts, però amb la restauració de la Generalitat es van poder recuperar els fons de l'antic SMC i, amb ells, bona part de l'Arxiu de Nefologia Catalana. Finalment, als anys 80 tota (o la part que es va poder localitzar) aquesta documentació va retornar a la Generalitat i actualment està dipositada, inventariada i arxivada convenientment a la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic i Geològic de de Catalunya.

Quan es va trobar el material, el seu estat era molt deplorable (desendreçat, molt brut, ple d'humitats, desorganitzat per trasllats successius...). D'aquesta manera tan demolidora es va truncar en plena expansió la feina puntera a escala internacional del Servei Meteorològic de Catalunya dirigit per Eduard Fontserè, que en fou l'ànima, i es va acabar la potencialment prometedora carrera meteorològica de Rafael Patxot.

Recomanem la lectura d'aquest llibre perquè convé conèixer la història recent, per no oblidar-nos-en massa ràpid, i per evitar que fets com els que aquí es relaten, o similars, puguin tornar a esdevenir. Títol: 1939, els núvols confiscats: relat d'Eduard Fontserè sobre els últims dies del Servei Meteorològic de Catalunya, dels autors Josep Batlló i Montserrat Busto a cura de Manuel Castellet; de Publicacions de la Presidència 49/2017.