Sobre nosaltres

A principis dels 90, la Generalitat de Catalunya havia impulsat la creació del CESCA, aleshores sota la denominació de Centre de Supercomputació de Catalunya, a través de la llavors Fundació Catalana per a la Recerca i amb la col·laboració de les universitats i el CSIC. Aquest Centre ha estat reconegut com a instal·lació científica i tècnica singular (ICTS, 2000) i ha rebut la Placa Narcís Monturiol (2001).

El CESCA va ser creat amb l'objectiu de compartir una infraestructura de càlcul d'altes prestacions que la comunitat cientificotècnica necessitava per desenvolupar la seva recerca en diverses àrees de coneixement, com ara la química teòrica, la meteorologia o l'astrofísica. Aquest servei es va començar a prestar amb un IBM 3090 i un Cray X-MP. Més tard, i per al camp de les ciències de la vida, es va crear un servei de cerca de farmacòfors.

Els serveis del CESCA es van estendre a les comunicacions, i l'any 1993 es va crear l'Anella Científica, una xarxa de transmissió de dades d'alta velocitat que va ser pionera a Europa. Aquesta infraestructura connecta les institucions catalanes amb les xarxes internacionals de recerca a través del node de RedIRIS que, des de 1996, el CESCA ha allotjat. A més d'accés a internet, l'Anella Científica proporciona nombrosos serveis de valor afegit com ara seguretat (2003), mobilitat amb Eduroam (2005) i mitigació d'atacs de DDoS (2017).

L'any 1999 es va crear el Punt Neutre d'Internet a Catalunya (CATNIX) per afavorir l'intercanvi de tràfic entre els diferents proveïdors d'internet. Els promotors del CATNIX van demanar al CESCA que l'hostatgés i administrés, cosa que ha fet des d'aleshores.

L'any 2001 es va estrènyer la col·laboració amb el CBUC, posant en marxa conjuntament Tesis Doctorals en Xarxa (www.tdx.cat), el primer de diversos repositoris digitals creats per incrementar l'accessibilitat i la visibilitat dels continguts de les institucions que hi participen.

Per emfatitzar el suport i els serveis TIC que s'oferien a les universitats catalanes, més enllà de la supercomputació, l'any 2011 es van reformar els Estatuts del CESCA, que va passar a denominar-se Consorci Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya. Aquest canvi va suposar també la creació d'una sèrie de serveis comuns d'administració electrònica: plataforma de vot, de registre telemàtic d'entrada i sortida, d'arxiu i preservació de documents digitals.

L'any 1996, després de diversos anys de treball conjunt de les biblioteques universitàries i amb la finalitat inicial de posar en marxa el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC), es va crear el CBUC. Aquest consorci estava integrat per les universitats públiques i per la Biblioteca de Catalunya.

Des de la seva creació, però fins i tot en els treballs previs de preparació del catàleg, que es remunten a principis dels 90, el CBUC ha treballat per millorar els serveis bibliotecaris a través de la cooperació, no només amb les institucions consorciades, sinó també amb nombrosos membres associats i col·laboradors que han participat i s'han beneficiat dels seus serveis.

Immediatament després de la seva creació, es va considerar que era possible i beneficiós organitzar un programa de préstec interbibliotecari. En aquest sentit, i des de l'any 1997, el CBUC ha promogut acords que han permès als usuaris de les biblioteques de les institucions que n'han format part poder accedir a documents que no es troben a les seves biblioteques. Per exemple, per sol·licitar i tenir en préstec documents d'una altra biblioteca de forma gratuïta, per endur-se llibres en préstec d'altres biblioteques i fer petició de còpies.

Els bons resultats dels programes inicials van animar a iniciar-ne de nous, com ara compres conjuntes d'equipament, formació i benchmarking. En particular, es va crear la Biblioteca Digital de Catalunya, un servei que reuneix tant el conjunt d'informació electrònica contractada conjuntament, a partir del 1999, com els dipòsits d'accés obert.

Des que es va iniciar la col·laboració per al repositori TDX, tant CBUC com CESCA han continuat treballant amb d'altres institucions, com ara la Biblioteca de Catalunya, institucions editores i, per descomptat, les universitats, per posar més continguts en accés obert. Gràcies a aquest treball, avui dia el CSUC gestiona o participa en nombrosos dipòsits d'informació electrònica, com ara RACO per a revistes culturals i erudites, RECERCAT per a documents de recerca, MDX per a materials docents, MDC per a la col·leccions digitalitzades sobre Catalunya...