El CSUC ha comprat 77 GWh d'electricitat en baixa tensió i 446 GWh de gas, a consumir el 2022, per un import de 19,8 milions d'euros.

Amb aquesta compra d'energia, realitzada mitjançant subhasta electrònica i planificada per aprofitar el moment de preus baixos propiciat per la crisi del coronavirus, s'ha aconseguit una reducció del cost del 19,2% respecte als preus del 2020 en electricitat de baixa tensió, que representa un estalvi d'1.394.000 € en el terme d'energia.

En el cas del gas, s'han adjudicat preus variables indexats a l'evolució del Brent i el tipus de canvi USD/EUR. A conseqüència de la COVID-19, els preus de l'electricitat han caigut durant el primer semestre fins a arribar a 29 €/MWh, els més baixos des de l'any 2011.

D'una banda, la demanda elèctrica a Espanya ha baixat un 8,3% respecte el mateix semestre de l'any anterior, mentre que els mercats de petroli Brent, gas i CO2 també han enregistrat fortes caigudes. D'altra banda, el percentatge de producció renovable ha augmentat fins al 47%, contribuint també a la baixada de preus del mercat elèctric.

En el mercat de futurs d'electricitat, els preus també han tingut un comportament a la baixa, en gran mesura propiciat per la caiguda del preu spot (preu del mercat elèctric diari) i per la caiguda dels preus de futurs dels drets d'emissió del CO2 i del gas. En aquest context de preus baixos, a més de fer la subhasta d'electricitat de baixa tensió i de gas, també s'ha aprofitat per fer tancaments de preu en el mercat de futurs de l'electricitat d'alta tensió (429 GWh), comprant productes trimestrals de l'any 2021 i el producte anual del 2022.

Millora de la gestió i l'eficiència energètica durant la COVID-19

Tot i la situació excepcional de confinament viscuda durant l'estat d'alarma, tant el CSUC com la resta d'integrants del grup de compra d'energia (universitats, centres de recerca, l'Institut Català de la Salut i parcs tecnològics) han continuat treballant sense treva tant per aconseguir estalvis amb la compra com per a emprendre actuacions de millora de la gestió i l'eficiència energètica dels edificis.

Des d'optimitzacions de potència, fins a instal·lacions d'energia foto­voltaica per incrementar l'autoconsum, passant per agrupacions de punts de subminis­tra­ment, entre d'altres. Alguns integrants del grup de compra, com ara hospitals o centres de recerca, han vist molt incrementada la seva activitat durant l'estat d'alarma, però d'altres han hagut de tancar les seves instal·lacions a causa del confinament, de forma que el seu consum s'ha reduït substancialment.

Per exemple, a la UPC, el consum global d'electricitat ha disminuït un 30%, reducció que sobretot es concentra en les hores de més activitat, on el consum ha baixat un 60% i es constata un consum de fons permanent que representa un 54% del consum total de la universitat. Aquest consum de fons és a causa d'instal·lacions que han d'estar permanentment en funciona­ment (servidors, instal·lacions de seguretat, comunicacions...), però també a equips i ordinadors que es queden connectats.

Per reduir-lo i millorar l'eficiència energètica i la gestió de les instal·la­cions, s'han implantat eines que permeten el teletreball sense necessitat de tenir els ordinadors de l'oficina en funcionament i també s'han fet accions per tal d'optimitzar recursos i centralitzar equips al centre de processament de dades (CPD) de l'Edifici Omega del Campus Nord.

Els membres que, com la UPC, han tingut davallades en la demanda elèctrica han sol·licitat reduccions extraordinàries de potència durant aquest període. En total, se n'han gestionat 111, que han permès estalviar 430.000 €, addicionals als estalvis d'optimitzacions de potència ordi­nàries. A més de l'exemple de la UPC, destaquen diverses actuacions amb les que els gestors energètics de les entitats han aconseguit reduir els costos de la factura energètica, com ara la concentració d'equips en una única sala per optimitzar la refrigeració i la gestió de les alarmes, la implementació  de  noves solucions de refrigeració (free-cooling, immersió en oli...) i l'agrupació de punts de subministrament.

Algunes actuacions de millora, aturades per manca de finançament

També hi ha actuacions que podrien reportar estalvis en el futur, però que actualment es troben pendents d'execució per manca de finançament. Per exemple, la UAB té en projecte unificar les estacions transformadores de dos dels seus edificis del campus de Bellaterra, de manera que podria obtenir uns estalvis anuals de 37.000 € gràcies a l'optimització de potències.

La inversió per dur a terme aquesta actuació és de 69.000 €, que permetria l'amortització de la inversió en menys de 2 anys. Altres projectes, com ara la unificació elèctrica de tots els edificis del Campus UAB en un únic punt de subministrament, la reordenació elèctrica de la Plaça del Coneixement, la unificació d'edificis contractats en baixa tensió per passar-los a mitja tensió mitjançant cablejat elèctric, o la millora de la il·luminació del camp de futbol del Servei d'Activitat Física també permetran una reducció de costos important quan puguin executar-se.

Aposta per l'energia fotovoltaica

Actualment, els integrants del grup de compra tenen instal·lacions d'energia fotovoltaica a les cobertes dels seus edificis amb una potència total instal·lada de 1.140 kWp, amb la Universitat de Lleida al capdavant que, amb 583 kWp instal·lats, és pionera en ús de fotovoltaica a nivell estatal.

La UPC també està apostant molt fort per aquesta tecnologia: aquest juliol es faran les proves de la instal·lació solar fotovoltaica dels Aularis del Campus Nord, que té una potència de 170 kWp i es preveu que tingui una producció anual de 225.000 kWh, la qual cosa representarà un autoconsum del 50% en aquests edificis. A més, també iniciarà la licitació de set noves instal·lacions que sumaran 400 kWp de potència.

També el Consorci Sanitari del Maresme instal·larà aquest setembre 285 kWp per a autoconsum fotovoltaic a la coberta de l'Hospital de Mataró. D'altres membres del grup ja fa molts anys que van fer instal·lacions fotovoltaiques a les seves teulades, com ara l'ICFO, que el 2012 va posar en funcionament una planta fotovoltaica de 74,75 kWp i que està en règim d'autoconsum des de fa 3 anys.

Addicionalment, hi ha 929 kWp d'instal·lacions fotovoltaiques que actualment estan en projecte per part de diversos membres del grup de compra del CSUC. Per exemple, la UAB té pendent d'execució per manca de finançament una planta solar fotovoltaica de 116 kWp de potència en règim d'autoconsum amb compensació d'excedents, que requereix una inversió de 121.000 € i quedaria amortitzada en 8 anys.

El Green Deal de la Unió Europea estableix una nova estratègia de creixement amb estímuls per l'economia i actuacions per accelerar la transició energètica i lluitar contra el canvi climàtic, com ara invertir en tecnologies respectuoses amb el medi ambient, descarbonitzar el sector de l'energia i garantir que els edificis siguin  més eficients des del punt de vista energètic.

En aquesta línia, per al grup de compra del CSUC seria desitjable que la reducció de la factura aconseguida, tant per la compra com per la gestió energètica, es pogués destinar a nous projectes d'eficiència energètica o d'instal·lacions d'energia renovable per assolir l'objectiu de la lluita contra el canvi climàtic establert per la Unió Europea.