L'1 de març s'ha donat per finalitzat el projecte del node arrel LISP DDT (Locator/ID Separation Protocol Delegated Database Tree) que ha tingut per objectiu experimentar amb una arquitectura de xarxa i un conjunt de protocols que construeixen un nova semàntica per a les adreces IP.

El node LISP DDT, que ha estat 5 anys instal·lat al CSUC i ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya i la tecnologia de Cisco, ha permès provar de primera mà aquest nou protocol i convertir-lo en una tecnologia madura que ha tingut un impacte significatiu en el món de les VPN privades i la mobilitat.

LISP és una arquitectura de xarxa que construeix una nova semàntica per a les adreces IP, juntament amb una sèrie de protocols. Es basa en la separació de les adreces IP actuals ens dos espais de noms: els Endpoint Identifiers (EID), relativament estàtics i utilitzats per comunicacions extrem a extrem, i els Routing Locators (RLOC), que són més dinàmics i s'utilitzen pel routing i forwarding a internet.

Per fer-ho més comprensible es podria fer l'analogia dient que LISP separa l'”On?” (RLOC) del “Qui?” (EID). Amb LISP, no s'ha de canviar res als hosts, els canvis passen a la xarxa i es fa encapsulació. LISP DDT és una base de dades jeràrquica i distribuïda que proporciona aquest mapeig (mapping) entre EID i RLOC, d'un manera molt similar a com funcionen els servidors de DNS. Proporciona informació de delegació als map-resolvers, que la utilitzen per fer els mapejos EID-RLOC. Un map-resolver que necessiti localitzar un mapeig seguirà el camí a través de l'arbre contactant, un darrere de l'altre, els nodes DDT pel camí fins arribar a un node fulla, autoritari pel mapeig que s'està buscant.

Els nodes arrel LISP DDT, com el que ha estat instal·lat fins ara al CSUC, es troben a la part de dalt de la jerarquia, de la mateixa manera que ho estan els servidors arrel DNS.