El 7 de juny, la ministra de recerca del govern francès, Frédérique Vidal, ha presentat el II Pla Nacional de Ciència Oberta. Igual que el primer pla, llançat en 2018, el segon (que s'estén fins al 2024) té com a objectiu "desenvolupar l'accés obert a les publicacions i, en la mesura del possible, a les dades, codis font i mètodes d'investigació".

Segons el pla, l'objecte de la ciència oberta és "la difusió sense obstacles dels resultats, mètodes i productes de la investigació científica". Les principals novetats són que amplia l'abast de productes de recerca al programari, que ha de ser també obert i la creació d'una plataforma de dades de recerca "Recherche Data Gouv" que faciliti obrir les dades de la recerca pública, amb límits com ara el secret professional o els secrets industrials. 

El pla s'estructura en quatre grups d'accions: accés obert a les publicacions, dades obertes, programari obert i canvis en la manera de fer ciència de manera que aquesta sigui oberta per defecte. Cada eix d'actuació conté una explicació de la situació de cada tema i proposa un seguit de mesures.

Respecte a l'accés obert a les publicacions, el pla té per objectiu aconseguir-ne el 100% l'any 2030 i estendre l'obligació a llibres a més a més dels articles. També es vol donar suport als models de publicació que no suposen pagament per part dels autors i es dona recolzament al moviment de retenció del dret de còpia per part dels autors.

Pel que fa les dades de recerca, l'objectiu del Pla és que les dades produïdes pel sistema públic de recerca de França s'estructurin seguint els principis FAIR, així com crear la plataforma esmentada (Recherche Data Gouv). Aquest serà un repositori federat interdisciplinar d'àmbit nacional francès pensat com a un node més de la infraestructura europea EOSC. La darrera mesura del pla és promoure l'adopció de polítiques que garanteixin la "FAIRabilitat" de les dades.

El tercer eix de el pla té com a objectiu obrir i difondre els codis font del programari produït per la investigació, així com donar suport a la distribució de programari lliure sota llicència. Finalment, el quart grup d'accions s'adreça a facilitar la transformació de les pràctiques, valoracions i incentius de la recerca de manera que aquesta s'alineï amb els principis de la ciència oberta. Les mesures que es proposen és fer formació sobre ciència oberta als investigadors i incorporar els seus valors en l'avaluació de la recerca.Per donar suport a aquestes mesures, el pressupost assignat al pla s'ha triplicat, passant de 5 a 15 milions d'euros a l'any.

Com assoliments del primer pla s'indiquen: que el percentatge de publicacions franceses en accés obert ha passat de ser el 41% el 2018 al 56% a principis de 2021. A més, l'Agence nationale de la recherche obliga que els projectes que financia publiquin els resultats de forma oberta i amb plans de gestió de dades. Per últim, unes 20 universitats i centres de recerca francesos disposen ja de polítiques de ciència oberta.