Des de que es va fundar l'Orfeó Català el 1891 per part d'Amadeu Vives i Lluís Millet, per a poder interpretar el repertori autòcton i també universal de la música clàssica, es va projectar la necessitat de crear una Biblioteca per poder donar suport als socis i als cantants, i al mateix temps un arxiu de música especialitzat en obres per l'execució del propi Orfeó.

D'aquesta manera el servei de la Biblioteca i Arxiu van esdevenir un element essencial que donava suport tant el soci i cantant, com també als concerts que oferia l'Orfeó. Un dels principals impulsors de l'arxiu i biblioteca va ser Francesc Pujol, compositor i musicòleg, que fou bibliotecari des de 1901 fins la seva mort. Pujol, va tenir un important interès per a l'adquisició d'un important fons de literatura musical, així com l'objectiu d'aglutinar a través de donacions i adquisicions obres musicals d'una singularitat excepcional.

Amb la nova seu de l'Orfeó, que es va inaugurar el 1908 en el que és ara el Palau de la Música, en aquells moments la Biblioteca i la Sala de Lectura estaven ubicades a la planta baixa de l'edifici, on actualment hi ha el Foyer. Va ser però a partir de 1982, dins el projecte de remodelació, ampliació i condicionament del Palau realitzat per Òscar Tusquets i Blanca, que es va decidir una nova ubicació per a la Biblioteca i Arxiu, traslladant-la a la 5a planta del Palau on ens troba actualment.

A partir de 2012, la Biblioteca i Arxiu passa a denominar-se Centre de Documentació de l'Orfeó Català (CEDOC), un canvi que responia a la necessitat d'integrar i tractar d'una forma més equitativa, tant les col·leccions bibliogràfiques com els fons d'arxiu, integrant a més els fons documentals administratius de la pròpia Fundació, una part de les quals es convertirà en un futur en documentació històrica.

Així, el nou projecte de Centre aposta per establir el control no només dels fons històric, sinó també la documentació en totes les seves fases de vida per tal de garantir la seva conservació i accés.

Fons i col·leccions

Al llarg de segle XX i fins als nostres dies, els fons han anat incorporant tot tipus de material, constituint un centre que a hores d'ara és el segon més important a Catalunya a nivell de documentació musical. Pel que fa a biblioteca musical, que supera els 10.000 volums, es conserven llibres editats al segle XVI fins a l'actualitat.

La biblioteca es classifica segons diferents àmbits temàtics, des de monografies, biblioteca tècnica, diccionaris, catàlegs, folklore musical, història de la música, biblioteca especialitzada en el Palau i el Modernisme, organologia, tractats, tesis i publicacions en sèrie, així com obres completes de compositors. El CEDOC també conserva la col·lecció de programes de concerts del Palau de la Música i els concerts de l'Orfeó Català, que donen àmplia informació sobre la història, repertori i intèrprets i directors que han actuat a Catalunya al llarg de segle XX.

Pel que fa a l'arxiu, compta en primer lloc amb l'arxiu de partitures creat per la pròpia activitat de l'Orfeó Català, que suma més de 5.000 partitures, comprenent tot el repertori de l'Orfeó Català des dels seus inicis fins ara. El Centre custodia també una àmplia col·lecció de partitures manuscrites, al voltant de 1.000 registres que abasten des del segle XII fins al segle XX, amb manuscrits singulars de l'Edat Mitjana i el Renaixement. Destaca també d'aquesta col·lecció una àmplia majoria d'obres al voltant dels segles XVIII i XX, amb obres de famosos compositors, intèrprets i mestres de capella de Catalunya, així com obra manuscrita i original de compositors de fama internacional, com Isaac Albéniz, Joaquim Malats, Ferran Sor, Domènec Terradellas o també d'Enric Granados.

D'altra banda, el Centre conserva un extens i valuós arxiu històric i documental creat a partir de la pròpia activitat de l'Orfeó (correspondència, llibres de registre de socis, fitxes i fotografies dels primers cantants , etc.) sumat a un fons fotogràfic que supera les 15.000 imatges de l'Orfeó Català i totes les seves activitats, especialment concerts i viatges, als quals cal afegir les imatges de les actuacions al Palau, així com també de la construcció de l'edifici.

Una altra part important de l'arxiu el configuren una trentena de fons privats de diverses procedències que documenten l'activitat musical de Catalunya des del segle XIX. Destaquen els fons de Pep Ventura, Juli Garreta, Josep Anselm Clavé, Lluís Millet i Pagès, Carles G. Vidiella, Maria Canals, o un dels fons ingressats més recentment del director i compositor Antoni Ros Marbà.

També ha iniciat recentment un projecte de tractament i d'accés en línia del fons sonor i audiovisual en format digital que genera l'activitat del Palau i l'Orfeó Català. Un projecte que es va obrir en paral·lel al projecte Palau Digital. El Centre conté també una petita col·lecció d'obra d'art amb obres de Ramon Casas, Joan Brull, Ricard Opisso, Apel·les Mestres, Lluís Masriera, Antoni Utrillo o Pere Pruna. Podeu consultar els seus fons a través del seu catàleg en línia i també una part d'ells a través de les seves col·leccions digitals.

Horari i persona de contacte

Horari: de dilluns a dijous de 9.00 a 14.00 h. i de 15.00 a 18.00 h. divendres de les 9 a 14.30 h. Horari d'estiu (21 juny-12 setembre): de dilluns a divendres de 8.00 a 15.00 h.
Responsable del Centre: Marta Grassot Radresa
Adreça: C/ Palau de la Música, 4-6 (5a planta). 08003 Barcelona
Web: www.cedoc.cat
Telèfon: 93 295 7252