Durant el mes de maig, l'Institut del Teatre ha afegit al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) quatre noves col·leccions especials.

Fons Teatre Regina, 1979-1987: El Teatre Regina, anteriorment cinema Regina, ubicat al carrer Sèneca núm. 22 de Barcelona, va ser inaugurat l'any 1980 sota la gerència de Joan Maria Gual i la gestió cooperativa de la companyia de teatre independent Grup A-71. Més tard, per desavinences, la cooperativa va desaparèixer i va continuar el seu camí com a societat limitada. Va estar en actiu fins a l'any 1988, es van arribar a fer 111 espectacles però, a causa de la incompatibilitat laboral de la gerència, va haver de tancar les seves portes.

Mesos després va ser arrendada per Matías Gimeno, Jep Sánchez i Francesc Campos, M. Teresa Robert i Agustina Solé de la Companyia de teatre La Trepa canviant el nom per Jove Teatre Regina i creant un teatre pensat especialment per nens i joves.

El fons conté 22 caixes d'arxiu amb programes de mà, fotografies d'escena, retalls de premsa i documentació administrativa i 8 cartells. El fons està format principalment per la documentació de les diverses obres escenificades. La documentació va ser donada el 1992.

Fons Isidre Prunés, 1981-2013: Isidre Prunés Magrans (1948-2014) va ser un escenògraf i figurinista de teatre, òpera i cinema. Titulat en Art Dramàtic, en l'especialitat d'Escenografia a l'Institut del Teatre de Barcelona on va ser deixeble de Fabià Puigserver i membre fundador de l'Associació d'Escenògrafs de Catalunya. La seva activitat professional es va iniciar l'any 1975 juntament amb l'escenògrafa Montserrat Amenós, equip que va funcionar fins al 1995 amb grans èxits per la companyia Dagoll Dagom.

Posteriorment, va continuar en solitari fins al 2014 compaginant la docència a l'Institut del Teatre amb la seva tasca professional. Va ser guardonat amb el Premi Nacional d'Escenografia, Premis Max per "Els Pirates" i "Mar i Cel", Premi Goya al millor vestuari per la pel·lícula "El nen de la lluna", d'Agustí Villaronga, i Premi de Cinema de la Generalitat per "Daniya".

El fons conté 7 caixes d'arxiu amb figurins, alguns esbossos escenogràfics i dibuixos, fotografies d'espectacles i documentació laboral i professional; documents de gran format i 7 teatrins desmuntats i en mal estat. Hi ha una gran quantitat de fotocòpies amb imatges en les quals es va inspirar alhora de fer els vestuaris. També trobem informació laboral i professional, a més de documents de diferents premis que va rebre. La documentació ha estat donada per Manuel F. Ruiz i Albert Alcántar, que la van custodiar fins al 2018.

Fons Ángeles Gulín, 1959-2016: Ángeles Gulín Domínguez (1939-2002) va ser una destacada soprano espanyola. Des de ben petita va sentir la passió pel cant gràcies al seu pare, director de la banda local del poble. Les dificultats econòmiques posteriors a la guerra civil van fer que tinguessin que emigrar a Montevideo, a on acabaria formant-se en cant al Conservatori.

La seva primera actuació va ser amb 20 anys al Teatre Solís cantant la "Reina de la Nit" de "La flauta màgica". A continuació, l'any 1961 va cantar a dos funcions: "Maruxa i Marina"; representacions a on va conèixer al baríton espanyol Antonio Blancas amb el que posteriorment contrauria matrimoni i tindrien una filla, Ángeles Blancas, també soprano. De seguida, ambdós van marxar a Brasil, després a Barcelona i per últim a Alemanya, on ell aconseguiria un contracte fix a Düsseldorf després de guanyar el primer premi al Concurs de Munich de l'any 1965.

D'altra banda, Ángeles va debutar l'any 1967 a Düsseldorf cantant "El sombrero de tres picos", moment pel qual va quedar lligada al Teatre de Düsseldorf i Duisburg a on va representar "Simon Boccanegra" i "Cavalleria Rusticana". A l'abril del 1968, Ángeles es va presentar a Busseto al Concurs Voci Verdiane on va guanyar el primer premi. Aquest guardó li va permetre entrar al món de l'òpera italiana i li va donar l'oportunitat de debutar a Parma cantant l'òpera de Verdi Stiffelio. Així mateix, el gran reconeixement el va aconseguir a La Fenice de Venècia amb Il Corsaro, La Wally, Nabucco, Fernand Cortez i Manon Lescaut. A partir d'aquest moment va actuar a diversos teatres d'arreu del món: l'any 1968 al Teatro Real de Madrid fent una versió de "La vida breve", l'any 1970 al Liceu va interpretar "Aida" al costat de Pedro Lavirgen i "La Gioconda" al Teatro de la Zarzuela de Madrid, l'any 1972 va debutar al Teatro San Carlo de Nàpols amb l'obra Stiffelio i, l'any 1976 ho va fer al Teatre de l'Òpera de Roma canta "La forza del distino", entre d'altres.

Des de molt jove va sofrir d'insuficiència renal, malaltia que la faria sotmetre's l'any 1986 a una operació de trasplantament de ronyó. Tanmateix, el 12 de juliol del 1987, durant els assajos de "Turandot" al Festival de Torre dei Lago (Itàlia), va sofrir un vessament cerebral que li faria tancar definitivament la seva carrera professional als quaranta-vuit anys. Tot i així, va decidir dedicar-se a donar classes de cant. El 10 d'octubre del 2004, dos anys després de la seva mort, es va realitzar al Liceu de Barcelona l'"Homenatge a Ángeles Gulín" i un audiovisual commemoratiu, actes on van participar familiars i amics.

El fons conté 7 caixes d'arxiu amb programes de mà, fotografies, retalls de premsa i correspondència. La documentació ha estat donada per Ángeles Blancas, filla d'Ángeles Gulín i la van reunir la pròpia filla i Santiago Vela, amic personal i biògraf d'Ángeles Gulín.

Col·lecció d'òpera de Santiago Vela, 1947-2015: Santiago Vela Parés (Barcelona, 1943). Tot i que la seva professió està lligada al món de l'arquitectura i l'urbanisme, la seva passió per la lírica va començar amb 14 anys i l'ha portat a ser un reconegut estudiós i col·leccionista dins de l'àmbit operístic. Col·laborador des de fa molts anys del Concurs Viñas, ha col·laborat en diverses ocasions amb el Gran Teatre del Liceu: organitzant l'homenatge a Alfredo Kraus, coordinant el llibre Caballé: 40 anys al Liceu el 2001 i comissariant l'exposició que va commemorar els 50 anys de la Caballé al Liceu el 2012.

És l'autor de les biografies de Raimundo Torres i Ángeles Gulín. A més a més, al llarg d'aquests anys ha pogut conèixer a diversos cantants de renom internacional, amb molts dels quals manté una relació d'amistat. La col·lecció d'11 caixes d'arxiu està formada majoritàriament per fotografies de cantants d'òpera signades o dedicades, programes de mà i la correspondència que va mantenir el productor amb diverses personalitats operístiques, com per exemple Renata Tebaldi, Fiorenza Cossotto, Caterina Mancini, entre d'altres. En menor mesura hi han cartells, alguns llibres dedicats i retalls de premsa. També inclou una agulla de pit de Caterina Mancini per "Norma". La documentació ha estat donada pel mateix Santiago Vela el juny del 2019.

Podeu consultar totes les col·leccions especials catalogades directament al portal de les Col·leccions especials.