Durant el mes d’abril, la Universitat de Barcelona, la Universitat Rovira i Virgili i el Centre de Lectura de Reus han afegit al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) quatre noves col·leccions especials. 

Universitat de Barcelona

Fons Segon Congrés Català de Cuina: El fons conté principalment la documentació generada en el Segon Congrés Català de la Cuina (1994-1995) donada per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica al CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació Campus Torribera.

Destaquen els documents de l’acte inaugural celebrat al Paranimf de la UB el dia 6 de maig de 1994 amb les intervencions de Santi Santamaria i de Rudolf Grewe; el material d’organització, difusió i comunicació del Segon Congrés; les conferències inaugurals, les ponències de les jornades acadèmiques, les conclusions i les fitxes de productes, receptes i postres, receptes, i postres i pastissos dels paisatges d’Horta, Marina, Secà i Muntanya, etc.

La col·lecció està formada per 35 capses amb tota la documentació i es donatiu de la Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronómica.

Universitat Rovira i Virgili

Llegat Vidal Capmany: Maria Aurèlia Capmany i Farnés (1918 - 1991) va ser una novel·lista, dramaturga i assagista barcelonina. Destacà també com a activista cultural, feminista i antifranquista. Va rebre el Premi Sant Jordi de novel·la el 1968 amb l'obra Un lloc entre els morts i el Premi Joanot Martorell el 1948, amb El cel no és transparent. Va ser presidenta del PEN català entre 1979 i 1983. Jaume Vidal i Alcover (Manacor, 1923 - Barcelona, 1991) va ser un escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística. També va fer traducció.

El Llegat Vidal-Capmany està format per l'arxiu i el fons bibliogràfic de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany Farnés, que va ser llegat a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona l'any 1991, en compliment de les disposicions testamentàries d'ambdós autors. El fons personal consta d'originals literaris (poesia, articles i conferències, fotografies, diapositives i discos); invitacions, programes i díptics d'actes en què l'autora va participar; llibretes amb textos i material de treball; correspondència; documentació relativa a contractes d'edició, interpretació i gestió de drets d'autor; recull de premsa; obres d'altres autors i llibres i revistes de la seva biblioteca personal. 

Llegat Teresa Rovira: Teresa Rovira nasqué a Barcelona el 13 de desembre de 1918, filla gran de l'escriptor, historiador i polític Antoni Rovira i Virgili i Maria Comas i Ayxelà. Estudià a la Mútua Escolar Blanquerna sota la direcció d'Alexandre Galí i Coll. Ja de ben petita era una gran lectora i entre els seus primers autors trobem Lola Anglada, Josep Carner o Dolors Monserda. Amb 15 anys, el juny de 1936, va ingressar a l'Escola de Bibliotecàries, però hagué d'interrompre els estudis per l'inici de la guerra, al juliol del 1936. El 1939 s'exilià a França amb la seva família, mentre la biblioteca de casa seva, amb tots els llibres del seu pare, fou confiscada; no es recuperaria fins passats més de setanta anys amb el retorn d'una part dels papers de Salamanca. Teresa Rovira va ser especialista en literatura infantil i juvenil, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat. Al llarg de la seva vida va estar lligada a Tarragona a través de les seves estades al Mas Blanc, davant de la platja de l’Arrabassada. 

El llegat Teresa Rovira consta de 216 documents referents a la figura d’Antoni Rovira i Virgili. En el conjunt consten llibres d'història, política, gramàtica, diccionaris, llibres de lectura, poesia, teatre i antologies publicats des de començaments del segle XX fins a la Guerra Civil, d’Antoni Rovira i Virgili. També hi ha obres que va escriure a l'exili i publicades a l'estranger (Argentina, Mèxic i França). A més, hi ha reedicions dels seus llibres a partir dels anys seixanta fins a l'actualitat. També hi hi ha traduccions d'obres de literatura anglesa de principis del segle XX, obres prologades per ell i revistes que va dirigir, com Revista de Catalunya, l'Anuari de Catalunya i l’Anuari dels catalans. Hi figuren llibres i articles que parlen d’ell o en fan menció com biografies, correspondència, bibliografies i estudis sobre el seu pensament polític i ideològic 

Centre de Lectura de Reus

Fons personal de Josep Maria Arnavat i Vilaró: Josep Maria Arnavat Vilaró va ser un poeta català nascut a Reus el 1917. Als primers anys quaranta va formar part de l'anomenada "Peña del Laurel" que aplegava artistes reusencs de diferents disciplines. Va publicar el llibre Gamma (1946), que va ser el primer llibre imprès en català a la ciutat després de la victòria de Franco. Més tard publicà Desfent silencis (1950), Declaro pertot i enlloc (1963), Els set pecats capitals (1963), D'un Nadal a l'altre (1972), i No us dono el braç a tòrcer (1976). Va morir el 1976. El Centre de Lectura va publicar pòstumament Poesia inèdita (1986), que recull tres llibres: Llibre dels mals averanys, narratiu i amb so espriuà, De part del senyor metge, recull de sonets, i Llibre de les estelles, de contingut autobiogràfic.

El fons està format per manuscrits i mecanoscrits d'obra pròpia, correspondència, postals nadalenques, invitacions i fotografies, i va ser donació de la família Arnavat.