S’obre la crida de ponències per a la 29a edició de la Trobada de l’Anella Científica (TAC), que se celebrarà el 17 de juny a la Universitat de Lleida (UdL) i tractarà sobre l’impacte geopolític a les TIC. Les persones interessades a participar-hi amb una ponència poden enviar la seva proposta a promocio@csuc.cat abans del 28 d’abril, incloent-hi títol, ponent i breu resum del contingut. 

En un moment en què la tecnologia és el motor que impulsa l’economia global, les decisions polítiques i les estratègies geopolítiques dels grans actors internacionals (principalment els Estats Units i la Xina) estan remodelant de manera profunda el panorama de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Els grans projectes tecnològics han pres una nova dimensió amb l’entrada al tauler de joc de la intel·ligència artificial. Aquest passat mes de gener es va estrenar el primer model de raonament artificial amb segell xinès, que superava la versió americana existent.  

Per tant, les TIC no són només eines de comunicació i informació, sinó també elements de poder estratègic que poden determinar l’hegemonia tecnològica, que recorda la cursa espacial de la segona meitat del segle XX entre els EUA i l’URSS. En aquest context, els Estats Units sempre s’han sentit molt còmodes liderant aquest desenvolupament tecnològic i tutoritzant els altres, fins que la Xina ha començat a disputar l’hegemonia americana amb la creació de projectes i proveïdors de gran envergadura. Aquest fet està desencadenant una cursa que ha estat del màxim interès tant de l’administració Biden, com ara de la de Trump, que ja ha fet una passa més amb la nova política d’aranzels.  

Des de la perspectiva europea, l’impacte geopolític a les TIC és una qüestió de sobirania digital i competitivitat global. Europa ha estat tradicionalment dependent de les grans potències tecnològiques com els Estats Units i la Xina, i dels gegants empresarials a cada banda del Pacífic.  

Aquest fet ha posat en risc l’autonomia europea en matèria de dades, ciberseguretat i innovació. En els darrers anys, la Unió Europea ha intensificat els seus esforços per establir una infraestructura digital pròpia, com demostren iniciatives com la creació de xips de fabricació europea o projectes d’infraestructura en núvol. També la implementació de regulacions com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), la llei de serveis digitals, i la llei d’Intel·ligència Artificial de la Unió Europea, que busquen protegir la privacitat de la ciutadania europea i establir un marc normatiu que pugui equilibrar la competència global.   

Els reptes immediats inclouen les accions polítiques en l’àmbit nacional i internacional que es puguin dur a terme, com la regulació de grans empreses tecnològiques o les sancions econòmiques, que poden alterar el curs de la innovació tecnològica, especialment en àrees com la intel·ligència artificial o la computació al núvol.  

Aquesta relació entre política i tecnologia es veu clarament en grans projectes d’infraestructura de dades, que no només han de superar barreres tècniques, sinó també les lleis de protecció de dades i ciberseguretat, on tensions geopolítiques, com la dels EUA i la Xina sobre el 5G, són un clar exemple de com les TIC esdevenen un escenari de conflictes globals.  

Més enllà de les grans corporacions, l’impacte geopolític a les TIC també té incidència en el camp de la recerca acadèmica amb temes, per exemple, com la censura digital i el control de les plataformes, els fluxos d’informació... que estan transformant la manera en què les universitats adapten els seus mètodes i s’enfronten a noves normatives i models econòmics globals.  

L’objectiu de la 29a edició de la Trobada de l’Anella Científica és precisament abordar, amb una perspectiva europea i des de les institucions que fan recerca i docència, aquesta cursa global per l’hegemonia tecnològica i quin és l’impacte que té, així com intercanviar experiències i coneixement.