Contractació de productes i serveis de qualitat de manera àgil, eficaç, eficient i amb preus avantatjosos gràcies a l’acció conjunta.
En què treballes?
Solucions per al teu perfil
Notícies sobre...
Seu social (Edifici Nexus)
C/ Gran Capità, 2. 08034 Barcelona
Centre de Processament de Dades (Edifici Annexus)
Magatzem cooperatiu GEPA
En el context dels urgents desafiaments planetaris i socioeconòmics, les solucions sostenibles i innovadores requereixen esforços científics eficients, transparents i dinàmics, no només de la comunitat científica, sinó de tota la societat.
Per assegurar que la ciència beneficia realment a les persones i al planeta i no deixa ningú enrere, cal transformar tot el procés científic. La ciència oberta és un moviment que pretén fer la ciència més oberta, accessible, eficient, democràtica i transparent.
Impulsada pels avenços sense precedents en el nostre món digital, la transició cap a la ciència oberta permet que la informació, les dades i els productes científics siguin més accessibles (accés obert) i s'aprofitin de manera més fiable (dades obertes) amb la participació activa de totes les parts interessades (ciència ciutadana).
A l'encoratjar que la ciència estigui més connectada amb les necessitats de la societat i promoure la igualtat d'oportunitats per a tots (científics, investigadors, encarregats de la formulació de polítiques i ciutadans), la ciència oberta pot marcar un punt d'inflexió per fer efectiu el dret humà a la ciència i reduir les diferències en matèria de ciència, tecnologia i innovació entre els països i dins d'ells.
No obstant això, en el fragmentat entorn científic i polític, encara falta una comprensió global del que significa la ciència oberta, així com de les oportunitats que ofereix i els reptes que planteja. En conseqüència, la UNESCO està prenent la iniciativa en la creació d'un consens mundial sobre la ciència oberta, que inclou una definició comuna, un conjunt de valors compartits i propostes d'acció.
El moviment de la ciència oberta ha sorgit de la comunitat científica i s'ha estès ràpidament d'un país a un altre, demanant que s'obrin les portes del coneixement. Inversors, empresaris, encarregats de formular polítiques i ciutadans s'estan sumant a aquesta crida. La qüestió ja no és si la ciència oberta és una realitat, sinó més aviat com tots poden contribuir a aquesta transició i beneficiar-se'n.
La UNESCO, en la seva qualitat d'organisme de les Nacions Unides amb un mandat a l'esfera de les ciències, és l'organització mundial legítima capacitada per definir una visió coherent de la ciència oberta i un conjunt compartit de principis generals i valors comuns.
Per això, en la 40a reunió de la Conferència General de la UNESCO, els 193 estats membres van encomanar a l'Organització que elaborés un instrument normatiu internacional sobre la ciència oberta en forma d'una recomanació de la UNESCO en la matèria.
Les recomanacions de la UNESCO són instruments jurídics en què "La Conferència General [formula] principis i normes destinats a reglamentar internacionalment una qüestió, i [convida] als estats membres a adoptar les mesures legislatives o d'un altre caràcter que siguin necessàries segons les particularitats de les qüestions de què es tracti i les disposicions constitucionals de cada Estat per aplicar en els seus respectius territoris els principis i normes formulades. Provinents de l'òrgan rector suprem de l'Organització, les recomanacions tenen per objecte influir en el desenvolupament de lleis i pràctiques nacionals.
La recomanació de la UNESCO sobre la ciència oberta té per objectiu crear un consens mundial sobre la ciència oberta mitjançant un procés inclusiu, transparent i consultiu en el qual participin tots els països i tots els interessats.
S'espera que en la recomanació es defineixin els valors i principis compartits de la ciència oberta, i s'estableixin mesures concretes sobre l'accés obert i les dades obertes, amb propostes per a apropar els ciutadans a la ciència i amb compromisos que facilitin la producció i divulgació dels coneixements científics a tot el món.
El procés de redacció de la recomanació és equilibrat des del punt de vista regional, inclusiu i col·laboratiu, i en ell hi participen múltiples interessats. S'espera que culmini amb l'aprovació de la recomanació pels estats membres de la UNESCO el proper 2021.
La recomanació s'emmarcarà en la tasca de seguiment de la Recomanació sobre la Ciència i els Investigadors Científics de 2017. També es basarà en l'Estratègia sobre la contribució de la UNESCO a la promoció del lliure accés a la informació i la investigació científiques i en la nova Recomanació sobre els Recursos Educatius Oberts aprovada per la UNESCO.
Trobareu més informació així com el seu full de ruta a la Recomanació de la UNESCO sobre la ciència oberta.
El Repositori de Dades de Recerca (RDR) s'ha migrat a la nova infraestructura d'emmagatzematge, així com la resta de respositoris del CSUC. L'actuació assegura que aquests serveis puguin créixer i evolucionar sense limitacions d'espai.
Mireia Alcalá, tècnica de Recursos d'Informació del CSUC, ha presentat els serveis del CSUC per a tot el cicle de vida de les dades de recerca a la 22a Jornada sobre la Biblioteca Digital Universitària (JBDU). Ho ha fet en una xerrada en línia on ha parlat de l'eiNa DMP i el Repositori de Dades de Recerca.
El repositori de la Memòria Digital de Catalunya (MDC) ha superat els 5 TB d'informació emmagatzemada gràcies a la incorporació de noves col·leccions els darrers mesos. El creixement ha requerit l'ampliació de l'espai actual fins als 6 TB.
Vols estar informat en tot moment?
Barcelona
Gran Capità, 2 (Edifici Nexus)
93 205 6464
Lleida
Parc de Gardeny 8 C (GEPA)
93 551 6242
Serveis
Personal CSUC
CC BY 4.0
Projecte web desenvolupat per ACTIUM Digital