El 30 de juny, ha tingut lloc la 25a edició de la Trobada de l'Anella Científica (TAC) que enguany s'ha celebrat de forma virtual i ha estat dedicada a abordar els aspectes relacionats amb el govern de les dades, la seva seguretat, custòdia, privacitat... i d'altres de caire tècnic com ara emmagatzematge, integració i interoperabilitat, compartició, accessibilitat, etc.

Els encarregats d'obrir la TAC'21 han estat Josep A. Planell, rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), i Miquel Puig, director general del CSUC.

El director general del CSUC ha agraït a la UOC el seu paper com a universitat amfitriona de la trobada, tot i tractar-se d'una jornada virtual, i també ha donat les gràcies a tots els ponents "que ens acompanyen avui i en especial a Josep Maria Martorell, que ens ofereix la ponència d'obertura, i a Mercè Crosas, que fa la cloenda". Puig també ha tingut unes paraules d'agraïment per als organitzadors de la TAC'21. 

Durant la seva intervenció, Puig ha volgut respondre al motiu de dedicar una TAC a les dades, "que ja venen implícites, donat que l'Anella Científica transmet dades des dels seus inicis". Per a Puig, "el CSUC està en un procés de canvi continu i un dels seus vectors de canvi és la gestió de dades i el seu emmagatzematge. El Consorci s'està convertint en un node de dades, apostant per la ciència oberta i dins d'ella un dels punts cabdals és la gestió de les dades"; per això, "el CSUC ha volgut enguany dedicar aquesta trobada a les dades que de ben segur en els propers anys esdevindran un instrument de creixement i canvi, i formaran part de la infraestructura de la ciència a Catalunya", ha conclòs.

Per la seva part, el rector de la UOC ha destacat que "la tecnologia ha deixat de ser una àrea més en les organitzacions per passar a formar part de tots els processos, on fins i tot la UOC, nadiua digital, ha hagut d'accelerar la seva digitalització portes endins i enfortir-la portes en fora". Per a la UOC, "el nostre projecte més important és la governança de les dades dins del sistema universitari, ja que aquesta governança ha de servir per enfortir el model educatiu i també l'eficiència de les polítiques universitàries". "Amb més informació és possible prendre millors decisions", ha afirmat Planell.

A més, el rector de la UOC també ha destacat que "les dades obren oportunitats per aconseguir una universitat futura més personalitzada, més eficient i més àgil" i trobades com la TAC'21 donen l'oportunitat d'esdevenir la brúixola que ens fa de guia en aquest camí.

A continuació, el moderador i conductor d'aquesta TAC, Ricard Mateu, director de l'Àrea de Tecnologia (UOC), ha donat pas a la ponència inaugural "L'impacte de l'HPC en la ciència, la indústria... i la geopolítica?", que ha anat a càrrec de Josep Maria Martorell, director associat del BSC. La ponència ha tractat sobre la convergència de la intel·ligència artificial, les dades i la supercomputació, i la seva repercussió en la ciència, la tecnologia i també en la geopolítica i la relació entre els països.

Seguidament i com a novetat d'aquesta edició, la TAC s'ha dividit en dues sessions paral·leles. La primera, moderada per Mercè Oller, directora de l'Àrea TIC (UPC), ha comptat amb tres ponències. "El Gobierno de los datos: un desafío imprescindible" de Maria Loza, Lead Advisor Nuevos Retos (Govertis, Telefónica Tech), que ha tractat sobre la importància de la governança de les dades per a les organitzacions, els reptes que s'han d'abordar, els avantatges que implica i la necessitat de la seva adopció. 

Emili Rubió, COO - Vicegerent d'Operacions (UOC) i Jorge Fernández, Data Office's Director (UOC), han estat els ponents de "Del Pull al Push en la demanda de dades. Primers passos cap a la democratització de la dada a la UOC", que ha explicat com la UOC ha creat una "Oficina de la Dada" amb una estructura federada; el treball que estan fent per a establir les bases d'una plataforma de dades basada en el paradigma Data Mesh i la capacitació de tot el seu personal per aconseguir aquesta fita.

Aquesta sessió ha acabat amb la ponència de Lluís Anglada, director de Ciència Oberta (CSUC) i Xavier Rodoreda, tècnic de Recursos d'Informació (CSUC) "La FAIRificació de les dades: un repte col·lectiu amb una infraestructura federada", que ha mostrat les activitats desenvolupades en matèria de ciència oberta al CSUC prestant especial atenció a les dades de recerca i, més concretament, s'ha centrat en detallar la creació, l'estat actual i les prestacions del Repositori de Dades de Recerca.

La segona sessió, moderada per Àlex Ballesté, cap de Sistemes d'Informació i Comunicacions (UdL), també ha tingut tres ponències. "Les dades a la Red Española de Supercomputación", d'Oriol Pineda, Infrastructure Access Policy Coordinator (BSC), ha estat la primera ponència, que ha explicat com la Red Española de Supercomputación (RES) s'ha obert als projectes de gestió de dades i en la primera convocatòria ha concedit 7,5 PB anuals durant 3 anys a 18 projectes de recerca nacionals. S'ha destacat que aquesta convocatòria ha aconseguit també atreure projectes i socis poc usuals, com ara el Museu de Ciències Naturals de Granollers, que disposarà de 200 TB en el node del CSUC fins al 2023 per fer accessibles les seves dades de monitoratge.

La segona ponència ha estat "Dancing with AV Systems and having an amazing party with "Perimetral Security"", de Joan Martínez, Red Team Leader & IT Threat Hunting (SEAT), que ha mostrat, des del punt de vista d'un atacant, com passar desapercebut i quines accions es poden dur a terme per intentar evitar o detectar la fuga d'informació en una organització.

Per acabar la segona sessió, Ramon Caihuelas, responsable de Bases de Dades i Suport d'Aplicacions (UB) i Fermín Osuna, responsable del Servei d'Organització i Qualitat de l'Agència de Polítiques i de Qualitat (UB) han presentat "La cuina de les dades: Entremesos acadèmics i amanida d'enquestes", on han explicat com amb totes les dades de què disposa la UB s'ha intentat fer una analítica avançada, un quadre de comandament amb indicadors acadèmics per a cada deganat i un de general. També han comentat com s'usen aquestes dades i quins avantatges proporcionen.

Un cop finalitzades les dues sessions paral·leles, Maria Isabel Gandia, cap de Comunicacions del CSUC, ha explicat les darreres novetats en l'Anella Científica i el punt neutre CATNIX, que malgrat la pandèmia, han evolucionat els darrers mesos de manera frenètica, amb la posada en marxa dels nodes del Vallés de l'Anella Científica i amb l'actualització dels equips del CATNIX, entre moltes altres millores.

A la cloenda de la TAC'21, Mercè Crosas, secretària de Transparència i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, ha presentat "Dades Obertes en el món de la ciència, de la indústria... i del govern" on ha parlat sobre les dades obertes de recerca i la seva necessitat de connectar-les i compartir-les, optimitzant-les i automatitzant-les perquè siguin útils per a fer ciència de dades (prediccions estadístiques, simulacions, conceptualitzacions...) amb la finalitat d'extreure coneixement. Crosas també ha recordat "la necessitat de crear una cultura de dades a nivell internacional que ajudi a la presa de decisions". 

La TAC’21 ha estat possible gràcies a la tasca duta a terme pel comitè de programa format per Mercè Oller (UPC), Àlex Ballesté (UdL), Ricard Mateu (UOC), Caterina Parals, Xavier Peiró i Gorka Roldan (CSUC), i a la col·laboració de la UOC.

A continuació, trobareu els vídeos d'aquesta 25a edició de la TAC: