Des que es va publicar el primer Journal Citation Reports el 1963, el seu ús s'ha estès ràpidament per constituir un sistema objectiu, comprensible i fàcil d'utilitzar per avaluar la productivitat d'un investigador, grup, institució o regió geogràfica.

La idea que subjau al factor d'impacte és que les publicacions de més influència en una àrea científica són citades amb més freqüència a les revistes més prestigioses d'aquesta àrea. Tot i que això últim és veritat fins a cert punt, l'avaluació basada en criteris exclusivament quantitatius i en un instrument comercial com JCR pateix nombrosos defectes ben coneguts: reflecteixen les cites agregades a la revista (journal level metrics), i no a l'article pròpiament dit (article level metrics); prevalen les cites al club VIP de revistes anglosaxones d'àmbit internacional obviant els estudis locals en llengua no anglesa; s'adapta malament a les humanitats, les arts i les ciències socials; es calcula sobre la base d'un patró de cites de dos anys, cosa que representa malament la influència en el temps de disciplines d'evolució més reposada; només abasta l'impacte d'articles i llibres (quan la ciència es comunica de moltes maneres més); les cites són manipulables; i, sobretot, deixa fora la necessària avaluació qualitativa dels resultats de recerca.

En vista dels abusos en l'ús del factor d'impacte per a l'avaluació de l'activitat investigadora, un grup d'editors de revistes acadèmiques es va reunir durant la reunió anual de l'American Society for Cell Biology (ASCB) a San Francisco, Califòrnia, el 16 de desembre de 2012. Aquest grup va desenvolupar una sèrie de recomanacions, conegudes com la Declaració de San Francisco sobre l'Avaluació de la Investigació, més coneguda com a DORA. Aquestes recomanacions es resumeixen en dos punts:

• El rebuig a utilitzar indicadors bibliomètrics com ara el factor d'impacte.
• Adopció de pràctiques d'avaluació qualitativa.

A l'hora de redactar aquesta nota hi ha més de dos mil signants entre institucions, editors i investigadors, 155 a Espanya. El corrent és imparable i ja es porta a la pràctica a Espanya al model de CVA (Curriculum Vitae Abreviat) del 2021 i als criteris dels experts de l'Agència Estatal de Recerca per valorar els CV en els projectes del Pla Estatal de Recerca PID 2021.

Font original: Universidad Complutense de Madrid